Search
Close this search box.

TRENCANT MITES

Abans d’endinsar-nos plenament en el món de les Altes Capacitats explicant-ne les característiques, considero essencial començar per trencar mites i oblidar tot un seguit de falses creences que s’han anat generant al llarg dels anys sobre aquesta realitat.

1. NO NECESSITEN AJUDA. Personalment, penso que un dels grans mites i que ha estat, sense dubte, el més perjudicial per a infants i joves amb AA.CC. és creure que no necessiten cap mena d’ajuda, especialment en l’àmbit acadèmic.

SÍ, NECESSITEN AJUDA, que s’hauria de concretar en una atenció adequada a les seves necessitats i al seu potencial cognitiu,  que els permeti desenvolupar tota la seva potencialitat i aprendre amb motivació i repte, evitant així caure en l’avorriment, frustració i desmotivació que massa sovint porten a una pèrdua irreparable de l’interès en qualsevol tasca escolar o acadèmica.

Encara avui dia massa docents comparteixen la idea que un infant amb AA.CC. se’n sortirà prou bé gràcies a la seva intel·ligència, i no es pensa en les greus conseqüències que pot tenir per a aquell infant desatendre el seu tret diferencial.

L’escola inclusiva hauria d’atendre totes les excepcionalitats. Els alumnes amb AA.C.C. no són “ciutadans de segona”, tenen els mateixos drets que qualsevol altre alumne a ser atesos d’acord amb les seves capacitats i necessitats.

 

2. EL SEU EXPEDIENT ACADÈMIC ÉS EXCEL·LENT

Tendim encara a identificar un expedient acadèmic excel·lent amb Altes Capacitats, cosa que ens impedeix moltes vegades fer una detecció dels alumnes talentosos o superdotats que trobem en una aula.

Un alumne amb AA.CC. que hagi perdut la motivació pels aspectes acadèmics tendirà a anar perdent interès i les seves qualificacions estaran ben lluny de l’excel·lència. Per contra, també ens podem trobar amb alumnes amb unes qualificacions excel·lents però que no tenen AA.C.C. En aquest cas es tracta d’alumnes amb alt rendiment (motivats, atents i  molt treballadors).

 

3. SEMPRE S’AVORREIXEN A CLASSE.

Aquest fet dependrà de com d’ateses estiguin les seves necessitats. Tots els infants en general tendeixen a tenir una bona motivació intrínseca (la curiositat que els empenya a voler aprendre i a superar-se). Si aquesta motivació intrínseca s’acompanya d’una bona motivació extrínseca, amb propostes engrescadores i que els generin curiositat, l’avorriment no té espai. Ara bé, si les propostes que arriben als alumnes amb AA.CC. per part del sistema educatiu no són engrescadores ni suposen per a ells cap mena de repte o motivació, per descomptat aquest avorriment apareixerà.

 

4. SÓN INTROVERTITS, SOLITARIS I INADAPTATS.

És equivocat pensar que dintre del grup d’individus amb AA.CC. tots obeeixen a un mateix patró. I tot i que és cert que comparteixen algunes característiques comunes, les que tenen a veure amb la personalitat són, com indica la paraula, personals. Així, podem trobar infants i joves amb AA.CC. introvertits, que tendeixen a aïllar-se i viure en el seu propi món, però també altres que són de caràcter molt obert i extravertits, que gaudeixen en activitats grupals i en jocs amb els seus iguals. Sí que és cert que alguns infants amb AA.CC. experimenten de vegades dificultats amb les relacions socials amb els seus iguals, degut a una dissincronia entre la seva edat mental i la seva edat cronològica, però tampoc això es produeix en el 100% dels casos.

 

5. SÓN MALDESTRES I NO SÓN BONS EN ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES.

Aquest és un mite força estès que no té cap base científica. Com en tots els grups d’infants i joves (els que tenen altes capacitats i els que no) trobarem els qui són més dotats per a l’activitat física i els que no tant.

Pensar que perquè un infant tingui una capacitat intel·lectual molt superior a la mitjana no pot tenir qualitats per a l’activitat física no té cap fonament.

En podríem trobar més, però considero que aquestes falses creences són les que estan encara més esteses i ajuden a perpetuar l’estigma amb el que infants i joves amb AA.CC. han de conviure.  És responsabilitat de tots alliberar-los d’aquests estigma i que que puguin créixer sense arrossegar vells mites i creences limitadors.

Fes més gran el repte compartint l'article:

Articles relacionats

PORTES OBERTES

Us convido al meu nou espai virtual on pretenc compartir els meus aprenentatges i vivències al llarg del meu recorregut pel món de les altes capacitats intel·lectuals. El meu principal objectiu és poder arribar a aquells pares, mares, mestres, o qualsevol persona que s’enfronti a aquest món amb incertesa, dubtes i pors, i poder posar el meu granet de sorra per a una millor

Continua llegint

PER QUÈ ALTES CAPACITATS?

He de confessar que fins fa uns deu anys aproximadament el món de les AA.C.C. gairebé no existia per a mi. Com per a molta gent a dia d’avui, havia sentit parlar algun cop d’algun infant “superdotat” (aquest era l’únic terme que se sentia) però quedava tot en una anècdota, algun acudit fàcil, i poca cosa més. Mai no m’havia aturat a reflexionar gaire

Continua llegint