Després de desterrar vells mites, arriba l’hora de veure quins són els veritables senyals que ens haurien de posar en alerta i fer-nos pensar que podríem estar davant d’un infant o un jove amb altes capacitats intel·lectuals. Tot i que les senyals que exposaré no es donen sempre totes i en tots els casos, sí que quan en trobem més de quatre o cinc hauríem de començar a pensar en que potser seria necessària una avaluació.
Encara ara una gran part de les deteccions es produeixen dins del context familiar, tot i que cada vegada més des de les escoles es pren més consciència també sobre aquesta realitat i s’identifiquen més alumnes.
TRETS COMUNS EN MOLTS INFANTS I JOVES AMB AA.CC.
1. PRECOCITAT EN LA PARLA, LA LECTURA O L’ESCRIPTURA (MOLTES VEGADES AUTODIDACTA) O L’INICI DE LA MARXA (NADONS QUE COMENCEN A CAMINAR ABANS DE L’ANY).
2. GRAN RIQUESA DE VOCABULARI I EXPRESSIONS QUE SEMBLEN AVANÇADES PER A L’EDAT DE L’INFANT.
3. INTERÈS MOLT ESPECÍFIC EN UN O DIVERSOS TEMES: ACUMULEN CONEIXEMENTS SOBRE AQUESTS TEMES FINS A ESDEVENIR-NE PETITS EXPERTS.
4. PODEN EXPRESSAR AVORRIMENT O DESMOTIVACIÓ PER LES TASQUES ESCOLARS, ESPECIALMENT LES PETITIVES I RUTINÀRIES, ARRIBANT A DESENVOLUPAR AVERSIÓ PER ANAR A L’ESCOLA.
5. ALTA CAPACITAT DE RAONAMENT (SOVINT FAN RAONAMENTS I REFLEXIONS QUE ENS SORPRENEN PER LA SEVA EDAT).
6. UNA GRAN MEMÒRIA, PODEN RECORDAR INFINITAT DE DADES I FETS AMB FACILITAT.
7. COMPRENEN AMB FACILITAT ELS NOUS CONCEPTES.
8.ES FAN PREGUNTES SOBRE TEMES TRANSCENDENTALS (LA MORT, QUÈ HI HA DESPRÉS DE LA VIDA, D’ON VENIM, QUI VA CREAR L’UNIVERS…) DES DE MOLT PETITS, AL VOLTANT DELS TRES ANYS O ABANS.
9. ALTA SENSIBILITAT ALS ESTÍMULS EXTERNS: SOROLLS O LLUMS FORTS, LES ETIQUETES DE LA ROBA QUE MOLESTEN AL TACTE…).
10. BAIXA TOLÈRANCIA A LA FRUSTRACIÓ, QUE ELS PORTA DE VEGADES A REACCIONAR DE MANERES QUE ELS ADULTS JUTGEM COM EXAGERADES PERQUÈ NO ESTEM ENTENENT LA DIMENSIÓ QUE PER A ELLS TÉ DETERMINADA QÜESTIÓ.
11. INFANTS O JOVES AMB UN SENTIT DE LA JUSTÍCIA MOLT DESENVOLUPAT I QUE SOVINT QÜESTIONEN I ES PODEN ARRIBAR A ENFRONTAR A L’AUTORITAT (PARES, PROFESSORS, MONITORS…).
És de vital importància que aprenguem a reconèixer aquests trets per a una correcta identificació i poder fer, si és necessari, una avaluació (diagnòstic) seguida de la intervenció adequada.